dijous, 25 de març del 2010
dijous, 18 de març del 2010
La unió dinàstica
El 1469 les corones d’Aragó i Castella es van unir mitjançant el matrimoni de Ferran, el fill del rei d’Aragó, i Isabel, la germana del rei de Castella.
El 1474, ambdós governaven conjuntament a Castella i cinc anys més tard ho feien també a Aragó.
Tanmateix, aquesta unió va ser solament de caràcter personal perquè cada regne mantingué les seues pròpies lleis i institucions.
Per aquesta raó, a la mort d’Isabel el 1504, la unió dinàstica va perillar. El tron castellà va passar a la seua filla Joana, casada amb Felip el Bell, mentre que Ferran va continuar sent rei d’Aragó.
La política dels Reis Catòlics
Ferran i Isabel van aconseguir la pacificació interna dels seus regnes i van reforçar l’autoritat del poder reial.
Els aspectes fonamentals de la seua política van ser els que segueixen:
• A Castella van nomenar corregidors, que eren funcionaris que imposaven les decisions dels reis als municipis.
• Van fundar el Tribunal de la Inquisició el 1478 per lluitar contra les heretgies. Aquesta institució va crear un clima de terror i d’intolerància religiosa que culminà amb l’expulsió dels jueus de la Península el 1492.
• Van crear també la Santa Hermandad, que es va dedicar a perseguir els delictes comesos al camp. Ben prompte va ser coneguda pel rigor de les penes que imposava.
• Van impulsar una política d’expansió territorial.
El 1492 van conquerir Granada, que era l’últim regne musulmà de la Península. A més, van prendre les illes Canàries, adquiriren territoris al nord d’Àfrica i l’any 1512 es va incorporar a Castella el regne de Navarra. També finançaren l’expedició de Colom a la recerca d’una nova ruta a les Índies, que va suposar el descobriment d’Amèrica i la creació d’un imperi a les noves terres.
En política internacional, els Reis Catòlics van dissenyar una xarxa d’aliances amb Anglaterra, Portugal i el Sacre Imperi amb l’objectiu d’aïllar el seu màxim rival a Europa: França. Van mantindre l’imperi aragonés al Mediterrani i el van ampliar amb la conquesta de Nàpols el 1503.
El 1469 les corones d’Aragó i Castella es van unir mitjançant el matrimoni de Ferran, el fill del rei d’Aragó, i Isabel, la germana del rei de Castella.
El 1474, ambdós governaven conjuntament a Castella i cinc anys més tard ho feien també a Aragó.
Tanmateix, aquesta unió va ser solament de caràcter personal perquè cada regne mantingué les seues pròpies lleis i institucions.
Per aquesta raó, a la mort d’Isabel el 1504, la unió dinàstica va perillar. El tron castellà va passar a la seua filla Joana, casada amb Felip el Bell, mentre que Ferran va continuar sent rei d’Aragó.
La política dels Reis Catòlics
Ferran i Isabel van aconseguir la pacificació interna dels seus regnes i van reforçar l’autoritat del poder reial.
Els aspectes fonamentals de la seua política van ser els que segueixen:
• A Castella van nomenar corregidors, que eren funcionaris que imposaven les decisions dels reis als municipis.
• Van fundar el Tribunal de la Inquisició el 1478 per lluitar contra les heretgies. Aquesta institució va crear un clima de terror i d’intolerància religiosa que culminà amb l’expulsió dels jueus de la Península el 1492.
• Van crear també la Santa Hermandad, que es va dedicar a perseguir els delictes comesos al camp. Ben prompte va ser coneguda pel rigor de les penes que imposava.
• Van impulsar una política d’expansió territorial.
El 1492 van conquerir Granada, que era l’últim regne musulmà de la Península. A més, van prendre les illes Canàries, adquiriren territoris al nord d’Àfrica i l’any 1512 es va incorporar a Castella el regne de Navarra. També finançaren l’expedició de Colom a la recerca d’una nova ruta a les Índies, que va suposar el descobriment d’Amèrica i la creació d’un imperi a les noves terres.
En política internacional, els Reis Catòlics van dissenyar una xarxa d’aliances amb Anglaterra, Portugal i el Sacre Imperi amb l’objectiu d’aïllar el seu màxim rival a Europa: França. Van mantindre l’imperi aragonés al Mediterrani i el van ampliar amb la conquesta de Nàpols el 1503.
dijous, 4 de març del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
